L’ús i abús de les noves tecnologies per part de les entitats bancàries i com està afectant a les persones majors i col·lectius vulnerables ha sigut el tema tractat en el ‘primer cafè’, d’aquest dijous 30 de novembre a Dénia FM amb Juan Carlos Pérez Nadal, advocat amb despatx a Dénia, amb 40 anys d’exercici, 30 dels quals ha sigut advocat de l’Ajuntament dianenc, sota mandats de sis alcaldes de diferents colors polítics; i advocat de l’associació de perjudicats per productes bancaris de l’antiga CAM.
Assistim, últimament, a una reducció de la prestació de serveis bancaris, de forma presencial, que afecten principalment als col·lectius esmentats, agreujat per la digitalització, a la qual o no estan molt familiaritzats o no poden accedir fàcilment. De fet, «és un clamor de les persones majors», assenyala el lletrat que «el tracte que reben és despersonalitzat». Explica que arran del moviment «sóc major, però no idiota», que va aconseguir recollir 600.000 firmes, es va signar un protocol per part dels principals bancs, per a revertir aquest «tracte deshumanitzat», amb unes «normes de bona conducta», però «no s’està complint a rajatabla». Respecte a això, indica que «no és de rebut que qui és depositari dels estalvis d’una persona major, el tracte com un serf del depositari».
Pérez Nadal insisteix que malgrat el protocol amb el qual «s’ha reduït una mica els grans abusos» i que fixa uns horaris d’atenció, tracte personal i ajuda en els caixers automàtics, «les queixes persisteixen, es continuen formalitzant queixes» i al seu judici «és inacceptable».
Preguntat per si els bancs són conscients, l’advocat manifesta que «els bancs creen aquesta aparent relació de cordialitat», però es regeixen per «criteris mercantilistes, encara que donen l’aparença que són humanistes», però «fins que no es trenca el sac no reaccionen», com quan es van recollir aquestes 600.000 firmes; però «encara no s’ha aconseguit perquè les queixes persisteixen». Així mateix, ha recordat certs problemes d’accessibilitat existents en algunes sucursals bancàries de la ciutat, com la falta de rampes.
Com es podria corregir? Explica que està el projecte de Llei d’Autoritat de Defensa del Client Financer, però encara no està en vigor, en la qual s’intenta regular «aquesta falta d’educació amb els majors», «paliar aquests efectes amb sancions». Entre altres aspectes, prevé, indica Pérez Nadal, que «aquelles reclamacions que s’estimin per l’entitat bancària, ha de pagar 250 euros». No obstant això, afegeix una altra problemàtica ja que hi ha gent que «no sap com formalitzar una reclamació». Per això al seu judici «hauria d’haver una persona per a tractar amb les persones majors», en cada entitat.
Quant al tancament de sucursals bancàries, ressenya que en el protocol signat pels bancs s’indica que oferiran servei en els pobles petits, almenys setmanal; però tampoc s’està complint per part de totes les entitats.
Quant a productes financers que poden resultar interessants per al col·lectiu de persones majors, ha indicat que un pot ser el de «hipoteca inversa«.
