El Poble Nou de Benitatxell ha restaurat el forn de la Cova de les Morretes, la primera de les quatre coves situades en la ruta dels Penya-segats que van servir com a refugi per a persones de condició humil que es dedicaven a la pesca i a l’explotació dels bancals limítrofs.
Entre els treballs realitzats, tots ells de manera manual, destaca la neteja, restauració i consolidació de l’estructura del forn, que estava en molt mal estat. Es trobava parcialment soterrat per un estrat d’1,2 metres compost de terra i pedres procedent de l’enfonsament de la seua cúpula. Després de l’excavació, van eixir a relluir unes cridaneres rajoles de fang cuit de color gris de 28,5 cm que, segons els experts, donarien informació rellevant sobre la seua procedència. Es creu que estarien fabricades en una de les teuleries del Puig de la Llorença i que haurien estat cuites amb una tècnica reductora, d’ací el seu color grisenc. «Va ser molt sorprenent que en excavar apareguera un paviment, perquè no l’esperàvem. Esperàvem potser una capa d’arena o de terra i sal, que era el comú ací en els forns de Benitatxell», han assenyalat els arqueòlegs de l’oficina local, Humberto García i Alejandro Gomis.
Una de les curiositats més destacables és que en una de les rajoles ha aparegut la petjada d’una cabra. «Quan la rajola de fang encara es trobava tendra va ser xafada per la cabra, deixant la empremta de la seua peüngla. La persona que va construir el forn la va col·locar just a la porta del forn».
Malgrat que no s’ha pogut determinar per a què s’utilitzava el forn, les restes carbonitzades sí que han revelat que la combustió es feia amb fusta de garrofera, típica de la zona. A més, sorprén els arqueòlegs les seues grans dimensions. El forn mesura 2 x 1,68 m a l’interior, 2,40 x 2,10 m en l’exterior, i té una altura conservada d’1,10 m i una altura probable d’1,40 m quan es trobava en ús.»No és habitual, ja que si la cova havia sigut utilitzada de manera intermitent per una persona que vivia al poble i que es traslladava allí uns pocs dies a l’any per a recol·lectar ametla i garrofa, i després fer alguns tractes d’estraperlo amb vaixells que vingueren d’altres llocs, no s’entén que construïra un forn tan gran», han destacat.
Per tant, la conclusió a la qual han arribat és que el forn hauria sigut utilitzat no sols per a donar servici a l’amo de la Cova de les Morretes, sinó a totes les coves dels penya-segats. Aquesta teoria podria sostindre-la a més el fet que aquest siga l’únic forn documentat en tota la ruta dels Penya-segats.
