Demà, el ple ordinari de l’Ajuntament de Dénia votarà el nomenament de la plaça com Maria Hervás Moncho, en l’espai que s’està creant en el solar de l’antic ambulatori del carrer del Marqués de Campo.
Aquesta iniciativa prové de l’àrea municipal de Cultura i compta amb el suport d’un informe redactat per l’arxivera municipal, Rosa Seser, qui assegura que “dedicar aquest nou espai, una plaça per a ús públic, a la deniera Maria Hervás Moncho resulta molt adient per diferents aspectes” detallats en el seu escrit.
Una deniera il·lustre
Maria Hervás Moncho (Dénia, 1894 – València, 1963) va ser la filla major de set germans d’una família establida a Dénia, que vivia al carrer Diana, 2. Son pare, José Hervás Millán, nascut a València, va exercir la medicina a Dénia després de casar-se amb la deniera Regina Moncho Morera.
Amb una ideologia republicana, José Hervás es va implicar en els moviments de la burgesia liberal de Dénia, incloent la promoció del turisme. Maria Hervás i la seua família van mantenir i encara mantenen una estreta relació amb Dénia i la Marina Alta.
Una metgessa pionera
Maria Hervás, llicenciada en medicina per la Universitat de València i una de les primeres dones metgesses, té una connexió especial amb l’espai al qual se li vol posar el seu nom, l’antic ambulatori de la ciutat.
Influenciada pel seu entorn liberal i modern, Maria Hervás va destacar com una estudiant brillant, obtenint el títol de batxiller amb notes excel·lents i aconseguint premis extraordinaris en els estudis preparatoris per a la carrera de medicina. El 1914, amb la nota més alta del grup, va ingressar com a estudiant interina en clínica, sent l’única dona. En 1918 es va llicenciar en medicina a la Universitat de València, sent també l’única dona. El mateix any va fer una conferència al “Ateneo Científico de Valencia” i va compartir les seues experiències a França en el tractament de ferides infectades.
Una carrera a París
Després de llicenciar-se, el seu brillant expedient acadèmic li va valdre una beca del Ministeri d’Instrucció Pública per ampliar estudis a París, junt amb altres 10 llicenciats en medicina de tota Espanya, sent l’única dona becada.
A París, va continuar treballant i investigant amb soldats ferits. En 1919 es va casar a Dénia amb el metge francès León Henry Sanlier-Lamark Vassou, conegut a París. De 1921 a 1926, Maria Hervás va treballar al “Instituto de Serología de París”, vinculat al prestigiós Institut Pasteur, on va especialitzar-se en l’estudi dels anticossos a la sang, un tema vital per a les transfusions. Durant aquest període va treballar amb Alexandre Besredka, especialista en immunologia, qui va influir notablement en la seua carrera com a especialista en serologia.
El 1931-1932, Maria Hervás va cursar les assignatures necessàries per al doctorat a la Universitat Central de Madrid. En maig de 1932, va defensar la seua tesi doctoral amb el títol “Contribución al estudio de la inmunidad local”, obtenint la qualificació de “sobresaliente”. El 1935, vivia a València amb els seus dos fills; el seu marit va romandre a França.
Guerra civil i exili
Durant la Guerra Civil, en agost de 1937, va ser nomenada capità metge i destinada al “Laboratorio de Serologia del Servicio de Transfusiones de Sangre del Ejército” a València, on va destacar en la seua labor.
En acabar la Guerra Civil, Maria Hervás es va exiliar a França amb els seus fills, represaliada per la seua col·laboració amb el govern republicà. Amb la invasió alemanya de França, va tornar a Espanya amb els seus fills i va residir a València, dedicant-se a activitats de laboratori de farmàcia, sense més vinculació a la investigació. Va morir el 29 de juliol de 1963 a València després d’una llarga malaltia.
Una dona excepcional
Rosa Seser conclou en el seu informe que Maria Hervás Moncho va ser “una dona excepcional, de gran talent, avançada al seu temps. Una dona, filla de Dénia, desconeguda al seu poble i en general al seu país. Una dona científica que no va poder dur endavant els seus projectes, marcada també per un temps històric desfavorable: la Guerra Civil, la derrota republicana, la Segona Guerra Mundial i el franquisme amb la repressió i el confinament de les dones, en especial les “significades” com Maria Hervás, al món de la llar i a tasques poc rellevants”.
