Tribunals

Un ex regidor i un tècnic de l’Ajuntament de Calp han sigut condemnats per prevaricació a l’exhumar a un difunt

Tots dos van ser acusats per enterrar en el seu nínxol a un familiar en el seu lloc

La Secció Segona de l’Audiència Provincial d’Alacant ha condemnat a penes d’inhabilitació per un delicte de prevaricació a un exconcejal i a un tècnic de l’Ajuntament de Calp per exhumar de manera il·legal a un difunt d’un nínxol del cementeri municipal per a enterrar en ell a l’àvia del segon d’ells.

El Tribunal en canvi els ha absolt, al no considerar-los degudament acreditats, dels delictes de falsedat documental, contra el respecte dels difunts, contra la integritat moral i coaccions.

Els fets es remunten als mesos previs a gener de 2019, quan la família del tècnic ara condemnat, que era cap de Recursos Humans de l’Ajuntament de Calp, es va interessar per l’estat d’un nínxol en el cementeri municipal que estava situat al costat del costat del qual albergava les restes mortals del seu avi.

L’àvia d’este funcionari estava malalta i els seus familiars temien que morira en breu, per la qual cosa li ho van comunicar al llavors regidor delegat del cementeri, qui va demanar informació a la responsable administrativa del servici del camposanto.

Esta treballadora va consultar amb una superiora i li va indicar al regidor que el nínxol en qüestió no podia ser adjudicat a la família del cap de Recursos Humans perquè en ell descansaven les restes mortals d’un altre ciutadà

mort en 1973 i els hereus d’este tenien la concessió del seu ús a perpetuïtat, la qual cosa equivalia a 99 anys.

Malgrat tindre coneixement d’eixa impossibilitat legal, al gener de 2019, quan ja era imminent la defunció de l’àvia del tècnic, l’edil va tornar a insistir a l’administrativa i li va comminar al fet que fera el necessari per a exhumar al difunt i poder inhumar en ell a l’altra dona.

Segons consta en la sentència de l’Audiència alacantina, va arribar a dir a la treballadora que calia fer-ho “sí o sí”, que donara “una orde verbal als enterramorts i mirara per a un altre costat” i que no calia “posar-li portes al camp”.

L’administrativa va ignorar les pressions verbals del regidor i “es va mantindre ferm en la seua negativa a donar les instruccions pertinents per al buidatge del citat nínxol i el seu atorgament a la família” de l’altre acusat, precisen els magistrats.

Va ser llavors, ja entre els dies 22 i 23 de gener de 2019, quan l’àvia del tècnic havia mort, quan els ara condemnats van confeccionar una provisió, a la qual van assignar un número de registre que es corresponia amb un expedient administratiu en matèria de personal que no guardava cap relació amb els fets.

Eixa provisió, amb l’orde explícita d’exhumació, va ser finalment remesa per correu electrònic a l’administrativa, que la va imprimir i la va entregar al seu torn als enterramorts.

Estos últims, van executar l’orde, “desconeixent la irregularitat del mandat que contenia” -assenyala la resolució judicial-, per la qual cosa van traure el fèretre amb les restes de l’home mort en 1973, els van traslladar a un nínxol comú del camposanto i van inhumar en el nínxol ja buit el cos de l’àvia del llavors cap de Recursos Humans.

La Secció Segona de l’Audiència d’Alacant ha imposat al tècnic dos anys, tres mesos i un dia d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic com a còmplice d’un delicte de prevaricació administrativa. El Tribunal eleva fins als nou anys la pena d’inhabilitació per a l’exregidor, com a autor del mateix delicte.

Els magistrats, no obstant això, absolen a tots dos d’un delicte contra el respecte dels difunts, perquè no consta que l’exhumació del cadàver duta a terme pels enterramorts “es realitzara sense la deguda consideració” al mort.

Igualment, exoneren a l’exregidor d’un delicte contra la integritat moral en la seua modalitat d’assetjament laboral i de coaccions cap a l’administrativa del cementeri, perquè entenen que no es concorren en este cas els requisits que exigixen eixos tipus penals.

Finalment, li absolen de falsedat documental, que només li atribuïa l’acusació particular, ja que consideren que esta part manca de legitimació per a acusar per eixe delicte.

La sentència pot ser recorreguda ara en apel·lació davant la Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *