El CD Dénia està travessant una crisi social sense precedents, caracteritzada per un ambient de tensió i desacord. Pepe Carpi, aspirant a president del club, enfronta una situació insòlita, ja que no se li permet convocar eleccions ni presentar una moció de censura. La junta directiva, clarament en minoria social, s’aferra al poder i tanca les portes a qualsevol canvi, la qual cosa deixa als tribunals com l’única alternativa viable per a resoldre la crisi.
Assemblea caòtica i manipulació de la llista de socis
L’escàndol va començar fins i tot abans que s’iniciara l’assemblea, amb socis que es van trobar amb un directiu que, usant una llista alterada, va impedir l’accés a diverses persones que havien votat en l’última assemblea. Esta «depuració» de la llista de socis va reduir el nombre de votants de 117 a menys de la mitat, en un clar intent del president Juan Benavente de debilitar a l’oposició. Malgrat que una jutge havia dictaminat que els abonats que van pagar 75 euros eren socis de ple dret, la directiva va desoir esta decisió.
La llista es va utilitzar per a impedir que molts socis pogueren exercir el seu dret a vot, invalidant qualsevol possibilitat de tractar la seua aprovació. Benavente, amb un enfocament dictatorial, va declarar que el punt no es votaria i que només la seua llista tenia validesa.
Desenrotllament de l’assemblea: descontrol i contradiccions
L’assemblea va començar amb la votació de l’acta de l’última reunió, la qual va ser rebutjada amb més vots en contra que a favor. La tensió va continuar creixent i no es va permetre exposar el projecte esportiu per a la temporada.
En l’apartat econòmic, va quedar en evidència el descontrol que regna en el club. Fa a penes un mes, segons el tresorer, els comptes estaven saldats. No obstant això, el president va afirmar que encara quedaven comptes pendents, justificant que els jugadors no havien presentat la documentació requerida, la qual cosa els va impedir rebre els seus pagaments. Esta afirmació va deixar als jugadors presents atònits.
Mesures arbitràries i descontentament general
En un gest autoritari, Benavente va declarar que no podrien ser socis aquells que treballen per a un altre club de futbol. Curiosament, un dels socis amb dret a vot, Pepelu, que treballa per al València CF, perdria la seua condició de soci sota esta nova norma. Veure per a creure.
L’actitud prepotent de Benavente va satisfer la paciència dels socis, els qui abans d’abandonar la sala li van expressar clarament el seu descontentament i van convidar a la directiva a dimitir.
Anul·lació de la moció de censura i resposta de l’oposició
Desafiant el clam popular, Benavente va anul·lar l’assemblea de la moció de censura, al·legant que no es van aconseguir les firmes necessàries segons la seua llista particular de socis.
Els opositors no es quedaran de braços plegats. Han anunciat la creació d’una plataforma per a impugnar l’assemblea i portaran a Juan Benavente i a alguns directius als tribunals de manera individual, evitant que les querelles afecten el CD Dénia com a institució. El seu objectiu és alliberar el club d’una gestió que consideren nefasta i que amenaça amb portar a la institució a l’abisme.
El CD Dénia, un club en declivi
Mentrestant, el CD Dénia ha deixat de ser un referent en el futbol valencià. La situació actual del club, amb jugadors que es neguen a jugar a causa de les circumstàncies, ha convertit a l’entitat en la riota de tota la comarca. La crisi en el CD Dénia és crítica, i el seu futur dependrà de com es resolguen estos conflictes interns i de la capacitat dels seus membres per a trobar una solució que permeta avançar de manera conjunta.
