Un any més, les agrupacions socialistes de Dénia, Pedreguer, Pego, Marina Alta i Joves Socialistes de la Marina Alta, rendien homenatge als 49 republicans de la comarca afusellats en 1939.
L’acte, sota el lema “Perquè els seus noms no s’esborren de la història” se celebrava al cementeri de Dénia, a la zona del paredó on van ser afusellats i on una placa els recorda; sota la presència atenta i la participació de familiars dels republicans assassinats.
Foto galeria de Tino Calvo:
Durant l’homenatge intervenien, entre altres, el secretari general del PSPV-PSOE de Dénia, Vicent Grimalt, a més d’altres representants de les agrupacions socialistes de la comarca.
Foto galeria de Tino Calvo:
Aquest és el discurs, íntegre, pronunciat per Grimalt:
«Bon dia a totes i a tots i moltes gràcies per acudir un any més a este acte que lluita contra l’oblit i per la dignificació de les víctimes. Resulta inevitable, en un acte emotiu i carregat de tristesa com este, mirar enguany a València. Una vegada més, les víctimes estan sent humiliades; per damunt d’elles, embrutant fins i tot el dol que tots mereixem, estem assistint als típics intents d’ocultació de la veritat, de manipulació i d’aprofitament que sempre envolten els actes indignes i injustos.
I en este país sabem bé que una mínima reparació dels actes miserables que esguiten la nostra història i la preservació d’una democràcia forta passa per assumir els errors, donar llum a la veritat i ombra als verdugos (botxins).
Per això precisament, cada any, ens reunim ací, davant d’un mur ferit per les bales, perquè els noms de les persones mortes per elles no s’esborren de la història. I per a no oblidar, mai, que els fusells no es disparen a soles i que darrere de cada assassinat d’un innocent hi ha tot un tsunami d’odi alimentat metòdicament dia a dia, setmana a setmana, mes a mes per aquells que hi viuen bé en la maror.
Són aquells que ens diuen que no cal remoure el passat els que volen continuar governant-nos com si eixe passat encara estiguera vigent i ens volen convéncer que per a ells totes les víctimes són iguals mentre no respecten ni el dolor de les que tenen més a prop.
Anem a parlar clar hui: he començat recordant els moviments estranys que des de fa dos setmanes envolten la tragèdia de València. Però també podem esmentar la falta d’escrúpols evident en els que volen mantindre viva a ETA i utilitzen les víctimes com a arma ‘arrojadiza‘. Justament per això, per a continuar defensant el respecte i la dignitat de TOTES les víctimes, el dret al dol dels seus familiars i la recuperació de la seua memòria per a avançar cap a una societat EN PAU i DE PAU; per això, estem hui ací.
Perquè, malauradament, l’escola de la dictadura franquista, el tractament que van rebre les persones represaliades i la crueltat amb què van intentar fer-les desaparéixer de la història, encara en el nostre present compta amb deixebles que tots els dies ens regalen mostres del seu menyspreu per la democràcia. Per això, estem hui ací.
I perquè, com també continua passant hui en dia, el poble és el que va aconseguir que els noms d’estes persones, finalment, no s’esborraren de la història. Els ho devem, a les dones i els homes que van lluitar per desenterrar este tros de la nostra història més negra, estar hui ací, un any més, reivindicant la seua lluita i donant llum als noms dels seus familiars.
Entre eixes persones, Pepita, ma mare. A mitjans de la dècada dels cinquanta, un moment en què encara semblava impensable parlar de reparació i memòria històrica, un grup de familiars, i gràcies a la mediació del metge Manuel Lattur, va poder obrir la fossa comuna d’este cementeri i dignificar la sepultura dels afusellats en el paredó denier.
Ella buscava a son oncle, José Escrivà Bensach. I com el de José, els noms i cognoms de molts altres van veure, per fi, la llum. Per ells i per les persones, nebodes, fills, mares…, que no els van oblidar mai i van lluitar contra l’oblit imposat, hui tornem a estar ací. Perquè eixe és el poder de la memòria: les persones ja no hi són, però els seus noms continuaran sempre lluitant pels nostres drets i llibertats.»
Foto galeria de Tino Calvo
