El vocal de ports i costes de Gent de Dénia, Àngel Colás, denuncia l’atropellament que comet la UE sobre quotes pesqueres.
Reproduïm el text íntegre:
«En el pròxim Consell de Ministres d’Agricultura i Pesca de la UE, es fixaran els Totals Admissibles de Captures (TAC) i les quotes del sector pesquer 2025-2026 i una vegada més assistim a una actuació grotesca perpetrada per la UE en contra del Sector Pesquer Espanyol.
La negociació al Mediterrani acaba el període transitori d’anys del Pla Plurianual amb una proposta de la Comissió Europea que resulta totalment decebedora per al nostre sector pesquer que no ha tingut en compte els esforços d’adaptació realitzats pel sector.
La proposta inclou límits a l’esforç pesquer dels de ròssec i palangrers, límits de captures per a la gamba d’altura i un mecanisme de compensació per als de ròssec. Mesures que exigixen l’aplicació d’intervals en el rendiment màxim sostenible és a dir la quantitat de peixos que els pescadors poden traure de la mar sense comprometre la regeneració i la productivitat futura de la població. Es proposa reduir els dies de pesca deixant-los en 27 les jornades laborables per a 2025.
Hui dia són 140 dies a l’any de mitjana, i es vol reduir a 27 dies. Aquesta reducció no s’entén, ja que no es correspon amb els informes elaborats per Espanya sobre la “millora de la sostenibilitat dels mars”. En aquests informes les Confraries indiquen que, encara que hi haja més captura per dia de faena, el seu preu en Llotja és molt inferior, amb el que aquest sistema arruïna a les Confraries de Pescadors que protegeixen les famílies de pescadors i armadors.
Amb 27 dies de faena no hi ha viabilitat possible. Ni per a infraestructures pesqueres, ni per a vaixells, ni per a jornals. Ni tan sols el dret a atur dels treballadors de la mar, ja que no arriben al mínim establit per la llei per a tindre dret a ajudes.
Tota aquesta situació perjudica seriosament les empreses espanyoles, al sector pesquer espanyol, a la comercialització, a l’hostaleria, al mateix consum a Espanya. Si hi ha clars beneficiats per aquestes mesures, són els països de l’altra ribera del Mediterrani: el Marroc, Algèria, Tunísia, etc. a aquests països no els afecten les decisions de la UE. Els caladors tradicionals dels pesquers espanyols passaran a convertir-se en caladors d’ús exclusiu de les flotes pesqueres nord-africanes.
Els partits tradicionals fa dècades que consideren al Mediterrani com una mar marginal, de poca importància econòmica. Tant els de la nostra nació com els que ens regeixen a Europa ens qualifiquen de zona limítrofa i per la manera d’actuar intranscendent.
Per tot això hem de començar a pensar en altres vies per a defendre als municipis i a la seua població. Aconseguir que tinguem veu i vot en totes les institucions. Només els partits municipalistes poden defendre els drets dels nostres ciutadans sense servituds a les directrius nacionals, és un fet.
Analitzant la història de les negociacions a la UE, es veu clarament com que no ha pogut assolir el cessament de l’activitat pesquera al Mediterrani europeu aplicant mesures administratives, pressions i anul·lació de subvencions, ara es pretén eliminar-la des del nivell legislatiu europeu.
Serem tots els perjudicats per aquesta normativa. Famílies senceres perdran la base del seu manteniment, no sols les dedicades directament a la pesca, sinó que també veurem com baixa el nivell de qualitat dels nostres restaurants amb la consegüent pèrdua d’ingressos i llocs de treball. Obliden-se de la Gamba roja, de la gamba d’Águiles i preparen-se per a la Gamba d’aqüicultura cultivada a Àsia en condicions poc recomanables.
Finalment, ens trobarem amb un augment exponencial de les piscifactories en les nostres costes, amb els seus contaminants pels pinsos i defecacions i la menor qualitat del producte. Tots sabem reconéixer la diferència entre un llobarro o una orada d’arrossegament i les que venen de piscifactories. A qui afavorix tot això?»
