El 27 de juny de 2024, la Conselleria d’Educació aprovava la Llei de Llibertat Educativa, que introduïx canvis sobre l’elecció de la llengua base d’ensenyament.
Aquesta norma permet a les famílies decidir si els seus fills rebran l’educació en valencià o en castellà, mitjançant una consulta sobre la llengua base, que estava prevista per a finals de gener, però que finalment s’ha retardat. Es tracta d’una llei que ha generat un intens debat dins de la comunitat educativa.
Per a conéixer el seu impacte, han visitat el ‘Primer Café’ de Dénia FM Jaume Fullana, membre de la UEM (Unitat per a l’Educació Multilingüe de la Universitat d’Alacant), i Isabel Moreno, presidenta de l’Associació de Direccions d’Infantil i Primària de l’Escola Pública.
Fullana ha lamentat que la llei està «enfocada en clau de conflicte», fent triar entre el valencià i el castellà, i que podria donar lloc al fet que l’alumnat «domine les dues llengües cooficials o només siga monolingüe». També ha assenyalat el rebuig de la comunitat d’experts a aquesta llei.
Per la seua banda, Moreno ha incidit en el fet que «estem obligats per la llei orgànica al fet que l’alumnat domine les dues llengües», ja que totes dues tenen règim de cooficialitat. A més, ha remarcat «el regal que suposa el bilingüisme«, posant com a exemple el cas de la comarca de la Marina Alta.
Sobre aquest tema, Moreno ha apuntat que «no és una llei de llibertat, sinó de majories» i que «no garantix la lliure elecció lingüística familiar».
Pel que fa a la consulta sobre la llengua base, de moment es desconeix quan es realitzarà. No obstant això, Fullana ha avançat que Escola Valenciana ja té preparades al·legacions per a presentar, i ha recordat que mig centenar de diputats han presentat recurs davant el Tribunal Constitucional, ja que aquesta llei «vulnera diversos articles de l’Estatut, de la Llei d’Ús i de la LOE«.
Així mateix, Moreno ha detallat els problemes organitzatius que tindran els centres educatius a l’hora d’aplicar aquesta llei.
Escolta ací l’entrevista:
