El PSOE de Xàbia ha expressat el seu desacord amb la cessió del dret d’adquisició d’una vivenda social per part de l’alcaldessa, Rosa Cardona, a un particular que havia anat a parlar amb ella. Segons denuncien, aquesta decisió no respon a criteris d’empatia, sinó a una qüestió de legalitat i hauria d’haver sigut gestionada amb informes tècnics i transparència.
La cessió s’ha realitzat a favor d’una persona que tenia un crèdit preaprovat per valor de 155.000 euros i solvència econòmica contrastada. Segons el PSOE, aquest fet resulta especialment greu, ja que en cap moment es pot considerar que se li haguera «pres» una casa, ja que encara no hi havia cap operació tancada ni res formalitzat. Recorden que la Sareb havia de comunicar a l’Ajuntament la possibilitat d’adquirir la vivenda, i que aquest dret ha sigut ignorat de manera arbitrària, privant Xàbia d’un recurs que podria haver format part del patrimoni municipal i destinat a persones realment necessitades.
Crítiques per la falta de transparència i criteris tècnics
El PSOE assenyala que, en qualsevol procediment d’aquest tipus, la decisió d’assignar una vivenda social hauria d’estar fonamentada en informes socials i econòmics, elaborats pels Serveis Socials municipals i seguint criteris públics i objectius. No obstant això, en aquest cas no existeix cap informe tècnic que avale la decisió, i tot s’ha reduït a una «conversa en un despatx».
Davant aquesta situació, els socialistes qüestionen quina és la línia que separa l’empatia de l’arbitrarietat i es pregunten si, a partir d’ara, la concessió de recursos socials es basarà en un estudi tècnic i legal o en decisions personals de l’alcaldessa. Adverteixen que aquest precedent pot obrir la porta a futures actuacions sense control i fora dels principis de legalitat i justícia social.
Una decisió sense precedents que perjudica Xàbia
El PSOE qualifica la decisió de «fet inèdit» en l’Ajuntament de Xàbia i denuncia que aquest procediment suposa un dany irreparable per al patrimoni municipal i per a les persones que podrien haver-se beneficiat d’aquesta vivenda. Defensen que la política d’habitatge social ha de regir-se per criteris objectius i transparents i no per eleccions individuals que poden afavorir interessos particulars en lloc de les necessitats col·lectives.
El cas obri un nou debat sobre la gestió de la vivenda social a Xàbia i posa en qüestió el paper de l’administració en la protecció dels recursos públics.
