El ple de Xàbia va aprovar el dijous 30 de maig la retirada de la distinció de fill adoptiu a Francisco Franco, després de 84 anys. També es van eliminar tals honors a altres dues figures del règim: l’almirall Bastarreche, declarat fill adoptiu en 1949, i el ministre Pedro Gual Villalbí, que va obtenir la distinció en 1962.
Vox va votar en contra de la decisió, mentre que el PP i Ciudadanos por Xàbia van votar a favor, igual que els dos partits de l’oposició, PSPV i Compromís.
El regidor de Vox, José Marcos Pons: «Ho he meditat i és una llei nefasta», va apuntar. A més, el regidor va voler temperar aquesta nova discrepància amb una altra qüestió com la llei de la llibertat educativa i el valencià en les aules, que va trencar el consens en el govern local.
Pons va recordar que «com altres vegades existeix llibertat de vot de l’equip de govern per a poder decidir amb total llibertat«. Va admetre que en la comissió informativa s’havia abstingut, però que ara havia decidit votar en contra «després d’una meditació» en considerar que «la Llei de la Memòria Històrica és nefasta perquè reobre ferides entre espanyols». És precisament en aplicació d’aquesta llei que s’han derogat els honors a Franco i els altres dos jerarques de la dictadura. El regidor de Vox va acusar l’esquerra d'»aprovar lleis que només busquen enfrontar els espanyols en comptes de fomentar la concòrdia».
A aquestes acusacions, la regidora de Compromís, Carme Català, va respondre que portar aquesta qüestió al ple «no és d’esquerres ni de dretes sinó de demòcrates i de respectar als qui van lluitar per ella i van morir, van acabar a la presó o van haver d’exiliar-se: no és una alegria ni un èxit, és un tràmit obligat».
Per la seua part, el portaveu popular, Enrique Escrivá, va justificar el seu vot afirmatiu «en virtut de la legislació vigent». El socialista, José Chulvi, va dir que el seu grup ho feia «per convicció».
