Ferran Lloret, regidor de patrimoni de Pedreguer, i Jorge Soler, director de les excavacions, parlen a ‘El Primer Café’ de Dénia FM sobre el primer cas de canibalisme ritual infantil documentat al llevant peninsular, una troballa excepcional que redefineix la importància arqueològica de Pedreguer. Els investigadors han trobat evidències d’un ritual de canibalisme infantil datat en fa aproximadament 6.400 anys.
Aquesta troballa, que representa el primer cas d’aquest tipus al llevant peninsular, revela una societat neolítica amb rituals funeraris complexos i pràctiques de dol que incloïen la manipulació de restes humanes.Segons Jorge Soler, «les marques que hem trobat als ossos, produïdes per eines lítiques, són similars a les de carnisseria, però fetes amb una intenció ritual. Aquestes marques suggereixen un procés de separació de la carn que podria tenir un significat simbòlic i familiar, més que no pas violent».
Aquestes restes han estat estudiades en col·laboració amb un equip interdisciplinari de tafonomia del MARQ i l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i), qui ha confirmat l’origen humà de les marques.
Ferran Lloret ha posat en relleu la importància de la troballa per al municipi: «Amb aquest descobriment, Pedreguer es converteix en un centre clau de recerca arqueològica. És un llegat que ens enorgulleix i que volem compartir amb la comunitat científica i amb el públic».
La cova, afegeix Lloret, es va utilitzar durant el Neolític com un espai funerari i ritual, una funció confirmada pels descobriments d’eines i restes de ceràmica que suggereixen activitats simbòliques i de dol.
Un ritual de respecte i comiat familiar
Segons Soler, el context de la cova ofereix indicis d’un ritual associat a un endocanibalisme, és a dir, canibalisme entre membres del mateix grup familiar o comunitat, que podria haver estat un acte de respecte i comiat per als infants. «No hi ha cap evidència de violència o agressió. Les marques són resultat d’una manipulació curosa, probablement amb la intenció d’honorar els difunts», explica Soler, qui afegeix que aquests actes reflecteixen una societat que gestionava el dol d’una manera ritualitzada i carregada de simbolisme. «Entre la imatge violenta que sovint es té del canibalisme i aquest acte de manipulació respectuosa dels ossos hi ha un abisme. No es tracta d’un acte d’agressió, sinó d’un comiat.»
La importància del suport institucional
El projecte de la Cova del Randero, que va començar el 2007 i va concloure l’última campanya d’excavacions el 2021, ha comptat amb la col·laboració de la Diputació d’Alacant i l’Ajuntament de Pedreguer. Soler va expressar el seu agraïment a Ferran Lloret i al suport de l’alcalde, Sergi Ferrús, així com al president de la Diputació, Toni Pérez, i al diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro. «Aquest tipus de projectes requereixen suport i col·laboració, i l’Ajuntament ha estat fonamental en totes les etapes d’investigació», va remarcar Soler.
Plans de futur per a la Cova del Randero
La troballa ha posat en marxa una nova línia d’investigació en l’estudi dels rituals neolítics a la península Ibèrica, i els investigadors esperen que la Cova del Randero es converteixi en un referent internacional per a l’estudi del neolític en el llevant. «La cova ens ofereix una finestra excepcional a les pràctiques d’una comunitat que vivia i moria en aquest territori fa milers d’anys. Esperem que aquest lloc pugui convertir-se en un punt de referència cultural i històric no només per a Pedreguer, sinó per a la Comunitat Valenciana i Espanya», va concloure Lloret.
