La producció més gran de cireres a la província de Alacant es troba a la zona emparada per la Indicació Geogràfica Protegida «Cireres de la Muntanya d'Alacant«, creada el 1991 i situada a Alpatró (Vall de Gallinera).
Les Valls de la Marina Alta (la Vall d'Ebo, la Vall d'Alcalà, la Vall de Gallinera i la Vall de Laguar), a més de Planes i Benimarfull, posseeixen unes especials característiques agroclimàtiques per al cultiu del cirerer. Gràcies al relleu muntanyós i proximitat a la costa fa que es reculli la cirera més primerenca de tot l'estat espanyol, donant lloc a una cirera de qualitat excepcional.
El cultiu de cireres és un dels més implantats i tradicionals en aquesta zona geogràfica del territori valencià, cultivat moltes vegades en explotacions familiars. La producció mitjana anual de cirera a la Cooperativa Cireres Muntanya d'Alacant oscil·la entre els 500.000 kg i els 800.000 kg.
En els darrers quatre anys, la cirera ha estat afectada per la climatologia i això ha provocat un notable descens de la producció. L'any 2018 va ser una temporada de producció estàndard ia Cireres Muntanya d'Alacant COOP CV es van recollir un total de 700.000 kg, mentre que el 2019 es van recollir uns 200.000 kg. El 2020 van ser 28.000kg, el 2021 se'n van recollir 107.000 kg i la previsió per al 2022 és d'una pèrdua de producció del 99-100%.
Els municipis de la Marina Alta afectats fan una crida
Amb aquest any, ja van quatre anys d'una collita nefasta a causa de les adversitats climatològiques que afecten la producció a causa de la manca de pol·linització i de quallat. Per això, els diferents municipis afectats fan una crida a l'Administració General de l'Estat perquè declari aquest punt del territori com a zona afectada greument per una emergència de protecció civil, cosa que és zona catastròfica.
A més, cal tenir en compte que la producció agrícola de les Valls està marcada per minifundis i abancalaments de pedra en sec situats en una orografia que dificulta el treball diari de tantes famílies que treballen aquest cultiu des de temps immemorables, en uns municipis marcats pel increment en els darrers anys d'un notori despoblament.
La pedra en sec està reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, per la qual cosa els diferents municipis afectats conjuntament amb Cireres Muntanya d'Alacant COOP. CV insten totes les institucions agràries i especialment la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica a prendre mesures per a la protecció i el foment de la conservació d'aquesta producció agrària, amb l'objectiu d'aconseguir el reconeixement sobre aquesta situació d'emergència social i agrària que està patint aquesta zona, arran de les males temporades de recol·lecció dels darrers quatre anys.
A aquesta lamentable situació cal afegir que la gairebé totalitat del sector agrari de la cirera es troba desprotegit en no poder assegurar la seva collita de cirera al mòdul de rendiments a causa del cost elevat de l'assegurança sent de 0.35€ – 0.50€/kg. Per aquest motiu, l'agricultor només pot assegurar la seva collita per a les pluges, quedant sense cobertura quan la producció es veu afectada pel quallat de la flor o altres efectes adversos.
Aquests fets determinen que el sector agrari de cirera no asseguro la collita i quan es produeixen temporades catastròfiques de forma correlativa, tal ia mesura que passa, es produeix una conseqüència palpable com és l'abandonament de la producció agrària en aquesta zona geogràfica. A causa d'aquestes circumstàncies dels darrers anys es té previst que si no es reverteix la situació actual, la previsió d'abandonament suposarà més del 45% en els propers 5 anys.
El patrimoni agrícola és clarament el principal pilar econòmic que sosté aquests municipis, i d'aquest sector en depenen altres factors socioeconòmics que afecten el món rural: el turisme sostenible, la densitat de població, el manteniment de serveis mínims… És una evidència que si no es prenen mesures urgents i contundents a l'agricultura, aquesta està condemnada a desaparèixer i amb ella, els pobles de l'entorn rural.
