És el protagonista de la nit de Reis i també l’endemà, en la seua onomàstica, el 6 de gener. Parlem del Tortell de Reis del qual ens preguntem quin és el seu origen. Per a conéixer-ho hem d’endinsar-nos en el segle II a. C., en el qual a mitjan mes de desembre i durant una setmana, se celebraven unes festes paganes, las Saturnales, per a commemorar la fi de la temporada agrària. Estes celebracions honraven a Saturn, Déu de l’agricultura i collites, coincidint amb el canvi anual en el qual es deixava arrere el període més fosc de l’any i els dies començaven a tindre més hores de llum.
Les Saturnals era un període de celebracions i alegria en el qual els esclaus no tenien jornades de treball i per tant podien passar eixos dies de festes i descans. Durant la setmana de celebracions es realitzava una coca a base de mel en la qual s’introduïen fruita seca, dàtils i figues. La preparació d’esta coca es va tornar una tradició que es practicava any rere any i així es va convertir en un de les postres més famoses i populars de la Festa dels esclaus, com se solia cridar de manera col·loquial a este festeig.
Segles més tard, sobre en l’III d. C. es va introduir la fava, ja que este xicotet llegum es considerava símbol de fortuna i fertilitat. Pel que aquell al qual li tocara la porció de la coca amb la fava se li augurava prosperitat durant la resta de l’any. Amb el passar dels anys es va anar transformant i adquirint la forma del Tortell de Reis actual.
Ja en el segle XVIII, un cuiner al servici del rei introduïx dins del tortell una xicoteta moneda d’or per a donar-li una sorpresa al monarca, el xicotet Lluís XV. A partir d’este moment la moneda va adquirir un valor simbòlic superior convertint-se en la sorpresa desitjada, mentres que, d’altra banda, la fava, va passar a ser la sorpresa que ningú volia.
Encara que a Espanya ja es coneixia la tradició de menjar el Tortell de Reis, va anar Felip V qui va introduir la modalitat d’incloure dins de la massa una moneda com a premi, que amb els anys es va convertir en una figureta de ceràmica, alhora que la fava es va convertir en un símbol negatiu.