L’Associació d’Afectats per la Llei de Costas a les platges de Dénia ha remés un extens comunicat de premsa sobre la “regressió de les platges i les partions”, en el qual defén que els veïns són propietaris legals i legítims de les seues vivendes; indica les accions que van provocar la regressió de les platges, la solució científica, i anuncia, finalment, que emprendran la via europea, quant a les partions.
Reproduïm íntegrament el comunicat:
«Sobre la regressió de les platges i les partions
07-feb-2025
Què diu la gent del carrer
Molta gent té una gran dependència de les televisions, diaris i xarxes socials, i els autors que generen els seus continguts són, en la seua majoria, persones poc documentades en aquests temes, quan no professionals que directament busquen el titular d’impacte, fins i tot renunciant a la informació veritable.
Per això, cada vegada estem més preocupats per la proliferació de veritats parcials i falsedats que es difonen entre l’opinió pública referida a les platges. Els veïns de les platges ens veiem sobrepassats a tot arreu: al bar, a la perruqueria, al carrer, a la premsa i a les xarxes socials, on cadascú diu una cosa i tots semblen estar segurs de posseir la veritat.
Alguns asseguren que són els ports i els espigons els responsables de l’erosió de les platges. Però altres afirmen que és la pressió urbanística, la destrucció de les dunes o la proximitat a la mar. S’ha popularitzat el paradigma que “la mar ha tret les seues escriptures de propietat…”.
Algunes persones han arribat a acusar els propietaris d’habitatges a la platja de ser usurpadors del domini públic, malgrat que compten amb totes les seues llicències en regla i paguen impostos desorbitats, com l’IBI i altres tributs.
No obstant això, els veïns sabem que vam construir (o adquirir) les nostres cases en els llocs indicats pels reguladors urbanístics de l’època —els Ajuntaments, l’Ajuda de Marina de Dénia i, més tard, Costes d’Alacant— i a una distància considerable de la platja. I també sabem que comptem amb les nostres escriptures i la inscripció consegüent en el Registre de la Propietat. Per tant, aquestes acusacions no tenen fonament. En definitiva, som propietaris legals i legítims dels nostres habitatges.
Al mateix temps, alguns mitjans (i alguns personatges) intenten difondre un altre missatge oficial, més amable, que afirma que cal revisar les partions, expropiant sense indemnització els immobles legals, per a protegir la vida dels residents, amenaçats per l’avanç de la mar i la regressió de les platges.
És evident que tots tenim opinió i que aquesta no ha de ser necessàriament la mateixa que la dels altres. Però sempre cal distingir entre una opinió personal i una opinió fonamentada. I aquells que representem grups d’interés o que som representants socials, només podem i hem de tindre opinions del segon tipus. I les opinions fonamentades només s’aconseguixen de la mà de la ciència.
Què diu la ciència sobre la regressió de les platges
La ciència indica que la regressió de les platges espanyoles és un fenomen associat a tres accions antròpiques fonamentals:
La construcció de preses i la retenció d’arena en els pantans.
La construcció de ports i barreres litorals.
La pujada del nivell de la mar.
Hi ha altres mecanismes, però aquests tres són els fonamentals.
Amb paraules prestades, entenem que “les platges, a més d’una zona d’oci i esbarjo, són aquell lloc on la terra i la mar mesuren les seues forces en un marc ecològic de molt fràgil equilibri. Cal entendre la costa com un espai natural, com una zona d’interacció dinàmica entre la mar i la terra, subjecta a multitud de processos geomorfològics, biològics, hidrològics… de tota mena”.
Els rius aporten sediments i la mar els redistribuïx, i en conseqüència, la platja que percebem està formada, majoritàriament, per sediment d’aportació continental.
Però, des de mitjans del segle XX, les preses i embassaments que hi ha a totes les conques hidrogràfiques retenen la major part del sediment que, abans de la seua construcció, els rius i els barrancs aportaven a la mar.
Si no existiren els pantans, els problemes erosius no existirien. I, per extensió, els deltes (del riu Ebre o del mateix Nil) estarien creixent i no erosionant-se.
Rafael Cobo. Laboratori d’Hidràulica. Centre d’estudis hidrogràfics (CEDEX)
Font: Cobo, R. (2008). ELS SEDIMENTS DELS EMBASSAMENTS ESPANYOLS. Enginyeria de l’Aigua, 15(4), 231-241.
Què diuen les associacions d’afectats per la regressió de les platges
La percepció dels veïns està limitada a l’experiència personal i a l’evolució històrica de la línia de costa, narrada pels més majors i els nostres avantpassats.
Antany no hi havia regressió.
Són molt escassos els registres històrics de regressió en les nostres platges abans dels anys 50 del segle XX.
Des de finals del segle XIX fins als anys 30 no s’observa un canvi significatiu en la línia de costa. És a partir de 1935, amb la prolongació de l’escullera nord del port de Dénia, quan es comença a notar una lleugera amenaça en les platges adjacents, però sense concretar-se.
Més tard, en les dècades dels 50 i 60, la regressió es fa més visible i s’estén progressivament a totes les platges de Les Marines, coincidint amb la construcció d’infraestructures públiques com pantans i ports.
Els ports representen el major obstacle per al transport sòlid litoral natural en el golf de València.
Utilitzant paraules prestades referides a la “gran unitat morfodinàmica litoral valenciana del nord”, direm que “des del Delta de l’Ebre fins al Port de Dénia, la costa valenciana ha tingut durant segles una gran platja on les arenes es desplaçaven de nord a sud… Aquest gran riu d’arena s’alimentava fonamentalment dels sediments aportats pels nombrosos cursos fluvials de la nostra costa… A partir del segle XIX, la situació va canviar substancialment, construint-se ports que interrompien el flux sedimentari litoral i preses que interrompien el flux sedimentari fluvial que alimentava les platges”.
Altres accions que han provocat la regressió de les nostres platges
Pantà d’Isbert. L’any 1945 es va finalitzar la construcció del Pantà d’Isbert sobre la conca del Riu Girona, el qual va suposar, a més de la regulació de les seues avingudes, un fre continuat a les aportacions sedimentàries a la costa. Aquest pantà està, en aquests moments (malgrat el que diu la Confederació Hidrogràfica del Xúquer), ple de sediments que reduïxen la seua funcionalitat com a embassament (per a laminar avingudes i retindre aigua) i deixa les nostres platges sense les seues aportacions naturals.
Extraccions de graves a la platja de l’Almadrava. La duna de còdols de la platja de l’Almadrava d’Els Poblets va ser, des de sempre, la pedrera obligada en el nord de la Marina Alta. De l’Almadrava s’ha extret, tradicionalment, una gran quantitat de graves destinades a la construcció i al farciment de sòls i fonaments de cases i indústries. Empreses de materials de construcció van utilitzar aquestes graves de manera continuada durant molts anys, amb el consentiment tàcit de l’Administració competent.
Les extraccions dutes a terme a l’Almadrava per al farciment del planché d’una coneguda factoria del Verger (Magdalenas Ortiz-1973) es van prolongar durant més de dos mesos, superant amb escreix la concessió atorgada pel MOPU i l’Administració de Costes d’Alacant. Això va originar la regressió immediata de la platja i la intervenció dels Ajuntaments implicats arran de les denúncies presentades per particulars, els expedients dels quals es troben a l’Arxiu Històric de Dénia.
Extraccions de graves del riu Girona.Des de la dècada dels 60, s’han realitzat extraccions massives de graves de la conca del riu Girona, amb la connivència, per acció o per omissió, de l’Administració competent. La llarga duració d’aquestes extraccions en el temps i la seua magnitud no indiquen una altra cosa.
Els veïns disposen de fotografies per satèl·lit amb referències de les coordenades geogràfiques dels punts d’extracció, així com anotacions sobre la importància i el detall d’aquestes.
Més recentment, en el segle XXI, l’Administració de Costes d’Alacant ha procedit a l’extracció de milers de metres cúbics de graves del llit del riu Girona al seu pas pels municipis de Sanet i de Benimeli, també de Beniarbeig, per al seu trasllat a platges i cales de roca allunyades substancialment de la desembocadura del riu (com la Cala del Gosset a Dénia i la Cala d’Ambolo a Xàbia, situades a 10 i 40 km respectivament). Aquestes actuacions estan terminantment prohibides en conques sedimentàries deficitàries com la nostra.
Extraccions d’arena de la platja de les Deveses i de la plataforma continental. Els veïns també disposen de documents que evidencien concessions de llicències superiors a 10 anys per a l’extracció d’arena i sediments de la plataforma continental al nord de Dénia i de les dunes de la platja de les Deveses. Aquestes extraccions estaven destinades a cementeres (CEMESA) i a la construcció, i són anteriors a la dècada dels 70 del segle XX.
El canvi climàtic i el nivell de la mar no afecten, de moment, la regressió de les nostres platges.
Segons el mareògraf d’Alacant, que és el que establix el nivell mitjà de la mar de referència per a la resta de ports espanyols, des de 2010 (amb el nou mètode sensor radar), el nivell de la mar ha pujat només 12 mm, és a dir, una mitjana d’1,2 mm anuals.
Fins i tot per a l’Institut Geogràfic Nacional, el que s’està mesurant és la tendència relativa en cicles amb períodes de retorn d’entre 60 i 120 anys. I la tendència en aquests cicles pot invertir-se en el següent.
Aquesta pujada és, en l’actualitat, totalment irrellevant com a causa de la regressió de les platges en el Mediterrani valencià.
D’altra banda, els banys de la reina que tenim a Xàbia, Calp i El Campello són una prova molt didàctica que el nivell de la mar no ha pujat en els últims 2.000 anys.
La solució
En el debat sobre la regressió de les platges confluïxen nombrosos factors tècnics, físics, ambientals, econòmics, legals, de gestió administrativa, socials, mediàtics i polítics, que dificulten molt la discussió.
En tots els casos, s’observa una clara responsabilitat ambiental i patrimonial per part de l’Estat, que és el responsable de construir o autoritzar l’explotació d’infraestructures com preses i ports, els quals generen aquest greu impacte ambiental en les platges.
Però la ciència ens oferix una solució global viable des del punt de vista econòmic, social i ambiental:
La recuperació de l’aportació sedimentària fluvial mitjançant la instal·lació de bypass en els embassaments i la provocació d’avingudes controlades en els rius.
La recuperació del transport sedimentari litoral mitjançant la instal·lació de bypass en els ports.
La regeneració de les platges originàries mitjançant aportacions artificials de sediments d’origen fluvial o marí.
Si no es prenen mesures per a restaurar les platges originals, aquestes acabaran desapareixent per complet, afectant no sols els habitatges dels residents, sinó també la biodiversitat i l’economia turística de municipis com Dénia.
La millor forma de protegir la costa és mitjançant platges amples, amb cordons dunars estabilitzats amb vegetació, que sostinguen un ecosistema natural equilibrat.
Quant a les partions, des de l’associació, emprendrem la via europea.
